De com pot canviar tot en un minut

Em sorprenc a mi mateixa…de fet, em sorprenc de sorprendrem d’aquestes coses. De com ahir pensava q tu i jo ens menjaríem el món i q encara q no fos avui, sí hi hauria un demà escrit per a nosaltres i com ara pens q lo únic q hi ha damunt d’aquest full imaginari és una taca negra gegant…
Lo pitjor no tho diré, però m’odio per aquest motiu..

Encara estic tractant d’averiguar el motiu de la meva existència…

Ara mateix no el veig.